Per a Jordi Barnadas, president del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, el sector ha de saber detectar i aprofitar noves oportunitats de creixement.
ENTREVISTA A JORDI BARNADAS
Com esteu valorant des del Gremi la primera edició de la Tardor de l’art?
Per ser el primer any el resultat és excel·lent, sobretot a nivell de ressò mediàtic. La tasca d’organització ha estat molt positiva.
Què es busca amb la iniciativa?
Posar noves bases de futur per a les galeries, i això vol dir cercar nous públics, més amplis i diversos.
On es troben aquestes noves audiències?
A tot arreu hi ha oportunitats de creixement. Per exemple, cal treballar el públic estranger. Som en un lloc privilegiat que rep molt de turisme i molts visitants a congressos i fires. Les galeries hem de poder atreure aquest tipus de gent.
I el públic local, encara pot créixer?
És clar que sí, però per això cal que les polítiques culturals públiques contribueixin més decididament a ampliar la base. De vegades sembla que els recursos es destinen a àmbits massa especialitzats, que només atreuen una audiència restringida. Crec que, per contra, caldria dirigir-se a un públic molt més generalista i potencialment més nombrós.
Com veus el sector a Barcelona i Catalunya?
Amb poca capacitat de maniobra, tot i que crec que moltes de les nostres limitacions vénen de no entendre on juguem. Ens obsessionem amb Madrid o amb qualsevol altra ciutat gran quan hauríem de ser conscients que el nostre joc és entre les ciutats mitjanes. En aquest sentit, podríem aspirar a ser líders d’una regió europea que integrés ciutats properes com Torí, Lió, València, Marsella…
Tornant a la Tardor de l’art, què caldria fer de cara al futur?
Intensificar l’esforç en comunicació i treballar pensant en la continuïtat de l’esdeveniment a llarg termini. Pel que fa a la nostra associació en particular, hem de millorar la difusió dels cicles d’exposicions temàtiques per tal que el programa sigui més compacte i concret, i es mostri menys disgregat del que ha estat.
I pel que fa a la relació amb les altres associacions?
Cal buscar nous punts de contacte i acabar amb la compartimentació per associacions. Una persona que entra a una galeria no sap a quin gremi pertany. L’important és que la gent s’enganxi a l’art i a partir d’aquí comenci a fer el seu propi camí, canviant de galeries i buscant el que li agrada. Amb això vull dir que totes les galeries hem d’anar plegades, perquè a la llarga tots ens fem la feina a tots.
